Que la fama de Michael Connelly siga deguda a la saga de novel·les criminals protagonitzades per Harry Bosch és un fet. Si llegeixes alguna novel·la t’adones que la construcció del personatge i de les trames és sòlida i que té tots els ingredients per esdevindre un èxit. El llenguatge és directe, aspre i cru, al…

Com sempre des que vaig descobrir les novel·les de Harry Bosch el Nadal passat (amb el que m’agrada el gènere negre, fins i tot em fa vergonya reconéixer haver-ho fet tan tard), vaig retornant a la saga creada per Michael Connelly. És quasi com si les altres novel·les que llig foren un parèntesi en la…

Em passe sense escriure una bona temporada i de sobte ara penge mil posts. És cert, no m’he deixat caure per ací des de fa un temps, però he llegit igualment. Com vaig dir fa un parell d’entrades, després d’un parell de llibres una miqueta decebedors, necessitava reviscolar. I vaig anar a lo segur: Harry Bosch. Els…

El que més m’agrada de les novel·les de Harry Bosch és que són una aposta segura. De vegades el problema de les sagues o sèries de novel·les negres d’un investigador és que al final són avorrides perquè sempre tenen la mateixa estructura. Per exemple, les típiques sagues nòrdiques: un assassinat, algú que ho investiga, s’entrevisten…

La veritat és que he agafat embranzida amb Michael Connelly però he de dir que després d’aquest llibre m’he agafat un descans obligat de novel·la negra. Si no em force a parar, devoraria tota la col·lecció de Harry Bosch en tres mesos. Per això he tardat tant en fer la ressenya d’este llibre, que fa…

De vegades pense si tinc algun tipus d’obsessió o simplement sóc una fanàtica de la novel·la negra. Quan fa unes setmanes vaig començar El Eco Negro ho vaig fer pensant en que volia llegir-me la sèrie sencera del detectiu Harry Bosch algun dia. I realment ara tem no poder deixar-la fins al darrer llibre. No…

No sé com se m’havia passat este autor, la veritat. Em considere una fanàtica de la novel·la negra i policíaca, i des de sempre he intentat llegir les obres i autors més representatius del gènere, perquè m’apassiona. Però Michael Connelly se m’havia escapat. Em fa vergonya fins i tot reconèixer-ho perquè, després d’investigar un poc,…