El Eco Negro – Michael Connelly

11_EcoNegro_01_PortadaNo sé com se m’havia passat este autor, la veritat. Em considere una fanàtica de la novel·la negra i policíaca, i des de sempre he intentat llegir les obres i autors més representatius del gènere, perquè m’apassiona. Però Michael Connelly se m’havia escapat. Em fa vergonya fins i tot reconèixer-ho perquè, després d’investigar un poc, he vist que es tracta d’un autor molt reconegut a dins del gènere. Connelly es va fer famós amb les seues novel·les del detectiu Harry Bosch a principis dels anys 90. Des d’aleshores, la sèrie d’aquest inspector s’ha ampliat moltíssim, tot i que  n’ha escrit d’altres protagonitzades per diferents personatges. Malgrat tot, Harry Bosch li ha valgut un reconeixement internacional com a autor de referència del gènere policíac. Pel que fa a mi, perduda els darrers anys en les novel·letes nòrdiques, de sobte m’he trobat amb tot un autor, tot un personatge i més de quinze llibres per llegir. Així que, amb tota aquesta feina per fer, vaig anar per feina i em vaig endinsar en El Eco Negro.

Quan agarres una novel·la negra, només et calen unes pàgines per saber al davant de què et trobes. En aquest cas, he tingut una dolça sensació de retorn als clàssics. D’una banda, trobar-me amb Harry Bosch ha estat trobar-me a amb un detectiu solitari, reservat, un tipus dur, involucrat al màxim en la feina, intel·ligent però, sobretot, amb un sisè sentit i policia fins al moll de l’os. He vist una essència de Philip Marlowe que m’ha fos (no en va l’autor es considera un fan de Raymond Chandler). Però a més és que ens trobem en una època en què no hi ha CSI, en què l’ADN no se sap què és, els mòbils són artefactes futuristes i internet només l’utilitza la NASA. Així que tot el que s’investiga es fa a través de papers, registres, mà esquerra, habilitat de paraula i d’apretar les tecles que necessites fent-te valer de l’instint policial que duus a la sang. És investigació pura i dura, de carrer, de veritat. És l’essència de Chandler, del típic detectiu que t’imagines en una ciutat gris, crua i cruel en la qual la delinqüència està a l’ordre del dia; un detectiu que es passeja pels carrers bruts com una part integrada del paisatge. Impressionant.

I en aquest escenari tenim a Harry Bosch, detectiu de la policia amb una carrera vertiginosa i plena d’èxits però que sempre ha jugat al límit del sistema i ha creat, com a mínim, moltes enveges i molestat a més d’un. Arran d’un cas previ, ha estat relegat fa uns mesos de la Policia de Los Angeles a la divisió de Hollywood (mal considerada pel cos dels representants de la llei i coneguda com “la cloaca”). Allà li és assignat un cas que sembla una mort accidental per sobredosi de cocaïna. Però, a l’escena del crim, Bosch nota que hi ha coses que no quadren i intenta per tots els mitjans aclarir les proves per saber si es tracta d’un assassinat, tal i com ell sospita. La víctima resulta ser un vell conegut de l’excèrcit i quan l’inspector s’endinsa en la investigació, comencen a aparèixer connexions estranyes amb un antic cas d’atracament. A partir d’ací comença a desenvolupar-se un cas complex en el que també intervé l’FBI i que anirà teixint una xarxa de fets presents i passats que Harry Bosch haurà de desentranyar.

El Eco Negro no és una novel·la de ritme trepidant, ni d’emocions fortes, ni d’assassinats espectaculars. Està clar que d’això n’hi ha una dosi, però no és el tret principal. Aquesta és una novel·la policíaca que se centra fonamentalment en la investigació del cas i en la connexió dels fets. És eixe el seu valor: l’autenticitat de resoldre de manera intel·ligent i molt personal un cas complex i ben elaborat. La seua gràcia rau també en els trets del protagonista i en la seua essència: ens van donant la seua història amb comptagotes i aquesta va deixant entreveure un personatge profund, turmentat i atraient. Senzillament, l’he trobada una novel·la magnífica. I per als amants del gènere, pense que és imprescindible.

Anuncis

5 thoughts on “El Eco Negro – Michael Connelly

    • A mi també, Maria. He llegit crítiques en altres blocs i hi ha de tot. Però en general, la gent que sol llegir novel·la negra, el valora molt bé. De fet, crec que fa falta un poc ser conscients del tipus de novel·la que s’està parlant. Sembla que estic divagant però tinc pensat escriure un post per fer una reflexió sobre això. Però bé, el cas és que jo he trobat el llibre fantàstic! M’alegre que tu també 🙂

  1. Doncs l’apuntarem. Jo també sóc de novel·la negra i Connelly no m’havia cridat gaire l’atenció però amb una ressenya com la teva m’has fet venir el cuquet de provar…

    • A veure si t’agrada! Ahir em vaig acabar el segon i m’ha encantat. Encara he de preparar la ressenya. Pel que he llegit, és millor començar pel principi perquè hi ha una gran evolució del personatge (dels anys 90 a l’actualitat hi ha hagut molts canvis!) i és més fàcil entendre-ho si veus aquesta evolució. Si en llegeixes alguna cosa, ja m’explicaràs. Salutacions

  2. Retroenllaç: Hielo Negro – Michael Connelly | Les Contraportades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s