Pasaje al Paraíso – Michael Connelly

17_PasajeAlParaiso_01_PortadaEm passe sense escriure una bona temporada i de sobte ara penge mil posts. És cert, no m’he deixat caure per ací des de fa un temps, però he llegit igualment. Com vaig dir fa un parell d’entrades, després d’un parell de llibres una miqueta decebedors, necessitava reviscolar. I vaig anar a lo segur: Harry Bosch. Els vaig llegir amb tanta ànsia que en vaig enganxar 2 de seguidets sense ni respirar. Però una altra vegada, em vaig obligar a parar. L’excusa va ser Sant Jordi (una grata sorpresa aquest any, ja ho explicaré), però realment he de fer un esforç per frenar amb Michael Connelly. Em resulta addictiu i els vull assaborir. En tinc molts, però si no reduïsc marxa, me’ls acabaré tots abans que acabe l’any. He de contrarestar amb altres gèneres, amb altres històries. Realment sóc una malalta del gènere. No tinc remei. Així que, gairebé sense alè després de l’anterior vaig començar Pasaje al Paraíso.

Després de la baixa voluntària, Harry torna a incorporar-se a la divisió de Hollywood. Per començar li encarreguen un cas que aparentment sembla de fàcil resolució: un mort en un maleter. Típic de la mafia. Simplement haurà de corroborar-ho amb qualsevol cosa, passar-ho a antimafia i seguir amb una altra cosa. Però no tot és tan fàcil. Antimàfia no vol saber res del cas i, quan Bosch comença a indagar, res no és el que sembla. Una esposa molt freda, una amant fugidissa, un negoci tapadora, molts viatges a Las Vegas. Una vegada més, Connelly ens obre un altre món sota les aparences, mostrant-nos la geuïnitat crua d’una altra realitat de Los Angeles. I ens torna a sorprendre, amb un magnífic sentit de la trama que ens atrapa des de la primera línia. Una vegada més, recomanable al cent per cent.

Com a anècdota, no puc deixar d’esmentar que el títol original de la novel·la és “Trunk Music”. No sé per què s’entesten els traductors de vegades en desgraciar d’aquesta manera la voluntat de l’autor en les obres d’art. Passa sovint en les pel·lícules i és un fet que sol ser bastant matxacat per la crítica. En aquest cas, Trunk Music (música de maleter) és una expressió referida als assassinats típics de la mafia en què disparen la víctima i l’abandonen en el maleter d’un cotxe. La relació que té aquesta expressió amb la de “Viaje al Paraíso” és remota i, així i tot, agafada amb pinces. No em puc deixar de preguntar: Per què? Però bé, el motiu se m’escapa i tampoc entra en la finalitat d’este bloc. Aish!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s