The Bat – Jo Nesbø

23_TheBat_01_PortadaHavia sentit molt a parlar de Jo Nesbø com un dels escriptors de novel·la negra de referència. Així que no podia deixar-lo passar i volia tindre una opinió pròpia sobre este autor noruec. Pel que es veu, Nesbø va provar professions molt diverses abans de ficar-se de ple en l’escriptura (economista, cantant, compositor, agent de borsa) i no fou fins al 1997 quan va publicar la seua primera novel·la (negra), “Flaggermusmannen” (“The Bat”, en anglés) per la qual va ser guardonat amb el premi a la millor novel·la negra noruega i el premi a la millor novel·la negra dels països nòrdics. Va ser el primer esglaó de la seua famosa sèrie de l’inspector Harry Hole, la qual ha anat ampliant al llarg dels anys. Tot i que ha escrit altres tipus de novel·les (entre les quals podem trobar una sèrie juvenil), destaca com a escriptor policíac.

Com que Jo Nesbø només té aquesta sèrie negra, no em vaig plantejar més que començar per algun llibre del detectiu Harry Hole. Buscant per la xarxa, em vaig adonar que només hi havia unes poques traduccions al català i algunes més al castellà. Jo no sóc molt amant de començar sèries de novel·les per la meitat perquè m’agrada veure com es crea el detectiu i com se succeeixen les coses des de l’inici, per veure com va evolucionant. És el que estic fent amb Harry Bosch i em venia de gust comparar els dos personatges i els dos autors i les seues novel·les. Així que em vaig decidir començar pel principi: “The Bat”. Només la vaig trobar en anglés, així que la vaig comprar a Amazon per a Kindle, per la comoditat del diccionari que porta incorporat. M’agrada de vegada en quan llegir alguna cosa més que articles en anglés i en este cas, amb una novel·la tan premiada i reconeguda, en tenia ganes. I això és el que he estat fent (o intentant fer) durant este darrer mes i mig, provant d’acabar-la. I he de dir que se m’ha fet molt llarg i, a més, no he aconseguit arribar fins al final. No ho he suportat.

La trama de la novel·la comença quan Harry Hole, un investigador de la policia noruega que ha tingut alguns problemes darrerament, aterra a Sydney per col·laborar amb la policia autòctona en la resolució de l’assassinat de la jove Inger Holter, un ídol infantil a la televisió noruega. Inicialment, es troba un xoc cultural molt gran i, a les primeres pàgines, sembla que la cosa promet. Un exemple el tenim en el primer contacte amb el cap que dirigeix la investigació, que es dirigeix a Harry Hole explicant-li quines seran les seues funcions en aquella investigació:

– What you’re gonna do is watch carefully while we haul the bastard in, tell the Norwegian press along the way what a wonderful job we’re doing together -making sure we don’t offend anyone at the Norwegian Embassy, or relatives- and otherwise enjoy a break and send a card or two to your dear Chief Constable. How is she by the way?

– Fine, as far as I know.

– Great woman, she is. I s’pose she explained to you what’s expected of you?

– To some extent. I’m taking part in an invest…

– Great. Forget all that. Here are the new rules. Number one: from now on you listen to me, me and me alone. Number two: you don’t take part in anything you haven’t been instructed to do by me. And number three: one toe out of line and you’ll be on the first plane home.

Però la cosa decau prompte. La història és lentíssima i del que m’he llegit (la meitat del llibre) no se centra massa en el cas d’assassinat. Harry Hole s’entreté passejant per Sydney, observa els australians, coneix a una xica, va a algun bar amb el seu company policia. L’autor no estira del fil del cas per portar el lector al llarg de l’argument. En absolut. Els fets són inconnexos i avorrits. El sospitós que apareix en principi, és sospitós per uns motius completament inverosímils. Harry Hole no participa gaire en l’acció. Tampoc no et parlen de la víctima. No hi ha tensió, la història no desperta cap interés en el lector, és lenta, la investigació és escassa. En definitiva, no hi ha cap dels elements que caracteritzen una novel·la negra. Té alguns moments que pareixen prometedors però l’autor talla la tensió i queden en l’oblit. Jo em vaig encabotar en acabar-la perquè Nesbø és tan conegut! I supose que en algun moment del llibre es dedicaran a resoldre el cas. Però jo no vaig aguantar. L’objectiu d’aquest gènere no és esgotar la paciència del lector, sinó enganxar-lo. Així que ho vaig deixar estar.

Advertisements

4 thoughts on “The Bat – Jo Nesbø

  1. Bones Mi3eia!
    Quina llàstima! Com tu, n’he sentit parlar molt bé del Nesbo, però el primer llibre traduït té quasi 600 pàgines, així que sempre, per mandra, l’acabo posposant. I ara m’has fet venir més mandra hahaha T’entenc perfectament: No és el primer autor que, precedit per la fama i de grans expectatives, decep. Per això no em refio mai d’aquests best-sellers que agraden tant a tothom. Malauradament això ho he après amb l’experiència.
    Ei, però et felicito per deixar-lo, eh? Que hi ha qui fa exercici de masoquisme llegint fins al final un llibre que no li agrada. Jo ho he fet unes quantes vegades i no compensa.
    Salutacions!

    • Jo no sóc de deixar els llibres. Mai!!! Però és que aquest… Quin tostó. No crec jo que un mes i mig sigui un temps ni remotament raonable per invertir en aquesta novel.la. I només havia arribat a la meitat! Aquesta vegada ha estat superior a les meves forces. No el recomano ni boja.

  2. Hola, Mir3ia.
    T’escric per rompre una llança en favor d’en Jo Nesbo. A mi m’encanta! Ara bé, la veritat és que no he llegit el Ratpenat, i el que contes tampoc no em fa venir ganes de llegir-lo, de moment.

    Jo vaig començar la sèrie d’en Harry Hole pel primer llibre editat a Espanya, Nèmesi (4rt de la sèrie), de poc menys de 500 pàgines, i la veritat és que me va entusiasmar! Des d’aquest llibre, he llegit tots els editats aquí, per ordre d’aparició, excepte Petirrojo (3r en ordre d’escriptura i quart aparescut aquí), per allò d’anar per ordre cronològic i la veritat és que m’han agradat molt tots. Tant que fris de llegir la darrera novel.la que ens ha arribat, El leopardo, tot i les seves quasi 700 pàgines; segur que no em dura més d’una setmana.

    Potser has tengut mala sort amb The Bat, però jo crec que li hauries de donar una nova oportunitat… Sense anar més lluny, en el Diario de Mallorca d’avui, el periodista Matias Vallés el titlla de successor d’en Michael Connelly en el tron de millor autor de novel.la negra. Jo personalment encara crec que el millor és en Connelly, però sí que és cert que en Nesbo el posaria dins dels 4 o 5 millors.

    • Ostras, doncs trobo molt agosarat compara Connelly amb Jo Nesbo. Sobretot tenint en compte el que jo he llegit! A mi aquesta novel.la m’ha semblat més de l’estil que les nòrdiques d’Asa Larsson i companyia. És a dir, avorrides. Aquesta, de fet, l’he classificada com a negra perquè comença amb un crim, perquè vaja… Potser li dono una altra oportunitat algun dia però serà un dia mooooolt llunyà, t’ho asseguro! Em fa ràbia perquè m’esperava molt més. He quedat decebuda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s