La Rubia de Hormigón – Michael Connelly

13_RubiaHormigon_01_Portada

La veritat és que he agafat embranzida amb Michael Connelly però he de dir que després d’aquest llibre m’he agafat un descans obligat de novel·la negra. Si no em force a parar, devoraria tota la col·lecció de Harry Bosch en tres mesos. Per això he tardat tant en fer la ressenya d’este llibre, que fa setmanes que m’he acabat. Ho he fet perquè si em pose a parlar d’aquesta  novel·la sense estar bastant ficada en la següent, em faig enrere i seguisc llegint la sèrie. De totes maneres, amb el que estic llegint ara he anat “a lo segur”. Però bé, això ja tocarà per a la pròxima entrada. Ara parlem, de nou, de Hieronymus Bosch.

Aquesta vegada el nostre detectiu s’ha d’enfrontar amb el passat, amb el cas que el va portar a “la cloaca” de Hollywood. Recordem que, en la darrera investigació que dirigí a la divisió de Los Ángeles, perseguia un assassí en sèrie que estrangulava dones i les maquillava després de mortes: El Asesino de Muñecas. Després de moltes setmanes de tensió sense trobar el culpable, van rebre un avís d’una prostituta que creia que s’acabava d’escapar d’aquest assassí. A les oficines de la policia només quedava Bosch, així que sol se’n va anar al lloc on la noia li indicà. Allà, després d’uns moments molt tensos, va haver de disparar al que creia que era l’Assassí de Nines: Norman Church. Les investigacions posteriors semblaven demostrar que certament el mort era l’home que buscaven però el tret de Bosch, li va costar el seu lloc de detectiu al departament de Los Ángeles i la va ser degradat a la divisió de Hollywood. Ara, a més, s’ha d’enfrontar a la justícia per haver matat un home, encara que es tractés d’un monstre. Sembla un tràmit perquè la situació no li va donar opció, però l’advocada de l’acusació és ferotgement bona i el judici no serà pas fàcil. Per si fos poc, a comissaria Harry rep una nota que pot fer trontollar la seva situació.

Una vegada més, trobar-se una novel·la de Connelly és trobar-se una història completament nova, amb un ritme diferent a les altres novel·les, un escenari distint, una trama renovada. Connelly, a diferència d’altres autors de novel·la negra, no segueix un patró. Cada vegada que agarres una nova història, no saps el que t’espera. I La Rubia de Hormigón no és una excepció. En aquest llibre es combina la investigació policial amb la narració del judici de Bosch. La tensió judicial amb la del cas. Es va alternant una història amb l’altra de manera fluida i complementària. No s’enten l’una sense l’altra i això li dona una dinàmica diferent a la novel·la. Jo, personalment, no solc llegir històries sobre processos judicials (de fet, no sé si n’he llegit mai cap). Preferisc els misteris, les investigacions. Però la part del judici no se m’ha fet pesada. He de dir però que, després de Hielo Negro -que em va semblar fantàstica-, aquesta ha baixat una mica el ritme. Potser és pel judici però tal volta també en general. Malgrat tot, segueix tenint una qualitat molt destacable a dins el gènere i, sens dubte, val la pena llegir-la. La trama enganxa i vols saber com ha acabat Harry en la situació en la que està, vols entendre’l. A més, té molts bons moments i crec que és necessària per entendre el que està per vindre. Així que, ja sabeu. Una vegada més, Harry Bosch és una aposta segura. Disfruteu-la!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s