El Vuelo del Angel – Michael Connelly

20_ElVueloDelAngel_01_PortadaCom sempre des que vaig descobrir les novel·les de Harry Bosch el Nadal passat (amb el que m’agrada el gènere negre, fins i tot em fa vergonya reconéixer haver-ho fet tan tard), vaig retornant a la saga creada per Michael Connelly. És quasi com si les altres novel·les que llig foren un parèntesi en la conquesta de la vida de Bosch, que em vaig proposar fa pocs mesos de manera inconscient però insistent. Sempre retorne. A la fi, vull meréixer ser fan de Connelly i unir-me als centenars de milers de persones que esperen cada nou llibre. Mentrestant, disfrute de cada novel·la sabent que me’n queden moltes per endavant. Aquesta és la sisena.

El Vuelo del Ángel descriu un fet clau en el Departament de Policia de Los Angeles perquè tracta l’assassinat d’un advocat afroamericà de molt de renom, Howard Elias, que representa, d’una banda, la lluita per la igualtat de la població negra en aquesta ciutat salvatge. De l’altra, és considerat com “un vertader fill de puta” per la majoria d’agents policials que s’han hagut de querellar contra ell en els últims 20 anys. El Departament està en el punt de mira i la resolució del cas i com es gestione aquest de cara a l’opinió pública pot marcar un punt d’inflexió en la vida a la ciutat. La situació és, doncs, extremadament delicada. Com no, el cas acaba sent responsabilitat de Harry Bosch que haurà d’anar amb peus de plom amb cada moviment que faça. Però, com sempre, nosaltres, com a lectors, confiem en Harry perquè sabem que ell busca sempre la veritat, sense importar-li les conseqüències.

En aquesta novel·la es respira tensió en totes les pàgines. Hi ha molta pressió acumulada sobre el detectiu i la trama es va complicant a mesura que avança la història i es va tornant tèrbola per moments. Connelly ens descriu la bretxa social i la violència que existeix a la ciutat i ens fa viure, amb els ulls de Bosch, com es gestiona tot això des del poder i de quina manera es fa justícia. I és que qualsevol moneda té dues cares. Per a mi, El Vuelo del Ángel marca un punt d’inflexió en la saga Bosch perquè s’endinsa més en l’interior del detectiu, en les seues motivacions. Això, lluny de frenar l’acció (que és imparable, ja que es resol el cas en a penes dos dies), la fa més interessant i ens fa introduir-nos molt més en la narració. Sincerament, el caire que comencen a prendre subtilment les històries de Bosch les fa més i més addictives. No em cansaré de recomanar-lo.

Afegisc un fragment del llibre per a que conegueu l’estil de les novel·les. Com he explicat, aquesta descriu un moment en què es viu molta tensió racial i un enfrontament latent de la població afroamericana amb la policia. En el fragment, el subdirector del departament, Irvin Irving, es dirigeix a Harry i el seu equip i els fa una reflexió:

– Les guste o no, han sido asignados a este caso. Espero que todos ustedes desempeñen su labor con esmero y profesionalidad. Pero sobre todo espero resultados, como el jefe de la policía. Todo lo demás no cuenta. ¿Entendido?

Después de una breve pausa, durante la cual Irving observó a Edgar, a Rider y a Bosch, el subdirector continuó:

– En este departamento sólo existe una raza -dijo-. Ni negra ni blanca. Sólo azul.

Gaudiu-la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s