El último coyote – Michael Connelly

16_ElUltimoCoyote_01_PortadaEl que més m’agrada de les novel·les de Harry Bosch és que són una aposta segura. De vegades el problema de les sagues o sèries de novel·les negres d’un investigador és que al final són avorrides perquè sempre tenen la mateixa estructura. Per exemple, les típiques sagues nòrdiques: un assassinat, algú que ho investiga, s’entrevisten als sospitosos i al final ix l’assassí. En general, la trama és previsible i sol anar acompanyada d’històries paral·leles dels personatges, potser algun periodista, una història d’amor o alguna altre assumte d’escàs interés, que sol aportar poca emoció a la novel·la. Ai, si Chandler alçara el cap! Res d’això no passa amb Harry Bosch. Amb ell, comences una història distinta cada vegada. Tot s’escriu des de zero, sobre un full en blanc. L’estructura de les seues novel·les no es basa tampoc en una trama principal al voltant de la qual gira tot. No. El que passa en les històries de Connelly és que hi ha un fet (un assassinat) que està enmig d’una xarxa de fets aparentment inconnexos que Bosch va investigant. Nosaltres li anem xafant les petjades i investiguem amb ell, intentant teixir tots els punts. És una emoció constant perquè anem descobrint coses i connectant les peces amb cada pàgina. I, sempre, al final arriba el desenllaç i sovint la sorpresa. Però no és un desenllaç banal. És un final que atrapa, que li dóna sentit a tot i et deixa satisfet perquè completa. I, sobretot, tens la emoció afegida de que no és el final absolut. Que continuarà. I Bosch ho sap. I Connelly més encara. Per això no em canse d’estes novel·les. Per això he llegit El Último Coyote.

Aquesta vegada, Bosch sembla que ha tocat fons. Comença la novel·la i el panorama és desolador. La seua vida personal no pot estar més desfeta i es troba sol de nou, acabat. A més, un terratrèmol ha assolat LA i ell es resisteix amb totes les seues forces a que el seu racó de Mulholand siga derruït i s’aferra a una situació precària per mantindre el control de la seua vida, que es dirigeix inevitablement cap a l’abisme. Per si tot això fóra poc, es troba sancionat i inhabilitat temporalment per agredir a un superior. Per restablir la seua condició de policia actiu, és obligat a fer teràpia psicològica. I és a través d’aquesta que Harry decideix encarar el seu present, superant el seu passat. Arriba a les seues mans un cas que el portarà a la seua infància i arrastrarà els seus instints més profunds a investigar un fet que el va marcar per sempre.

En aquesta excel·lent novel·la es barreja el cas i Bosch, Harry i els fets i Harry de nou. A través d’una trama complexa, plena de detalls, el protagonista retorna al seu passat. A enfrontar-s’hi i a superar-lo. Una vegada més el ritme no para, i tots els fets tindran un sentit. Molt més de que aparentment sembla. Connelly és brillant i ens condueix amb uns arguments impecables, sense deixar-se res per lligar i sorprenent-nos de manera formidable, a través d’una història que està considerada una de les seues millors novel·les. Sens dubte, cal llegir-la.

Anuncis

One thought on “El último coyote – Michael Connelly

  1. Retroenllaç: Pasaje al Paraíso – Michael Connelly | Les Contraportades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s