M’ha arribat a les mans aquesta novel·la quasi per casualitat. La vam guanyar a casa a un concurs de twitter que va organitzar l’Editorial Proa per a promocionar-la, supose. Mira que participe en poques coses i, si m’ha de tocar algo, la loteria no serà. Però intente estar al tanto de sorteigs de llibres o coses d’aquets estil, que sempre em fan molta il·lusió. Aquesta vegada, doncs, he tingut sort. De fet, feia temps que volia llegir alguna novel·la d’aquest autor, de qui s’ha sentit bastant a parlar els darrers temps com a novel·lista. Ja tocava llegir també alguna cosa del gènere en la nostra llengua. Realment, la novel·la no estaria etiquetada com a negra, sinó que es tractaria més bé d’un thriller periodístic. Ara us ho explique.
Pel que fa a l’autor, Xavier Bosch, és un periodista amb una llarga trajectòria als mitjans catalans. S’especialitzà en periodisme esportiu, i ha estat creador de programes com Alguna Pregunta Més, El Món a RAC 1 o El Gran Dictat. També fou director del diari Avui i del programa Àgora de TV3. Ha estat un dels impulsors del diari Ara, on actualment hi treballa com a articulista i és membre del seu consell. De literatura n’havia fet alguna cosa però va començar a tindre èxit com a novel·lista a partir de la novel·la Se Sabrà Tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut al 2010). Aquesta novel·la fou protagonitzada pel periodista Dani Santana, que també és l’actor principal de la següent: Homes d’Honor (2012) i de la que hui m’ocupa: Eufòria (2014).
Al conegut periodista Dani Santana l’han intentat assassinar i està tot enguixat, recuperant-se d’una lesió molt greu. La policia l’ha interrogat respecte a la seua agressió i sembla que sap molt més del que diu. A la clínica de recuperació coneix el Gratu, un noi paraplègic i un hàcker molt inquiet, qui l’endinsarà en el món de les farmacèutiques i la corrupció en el sistema sanitari. Paral·lelament, un dels empresaris més influents del món aterra al país per a muntar un parc temàtic ingent el qual, suposadament, ha de reflotar l’economia del país. Però el projecte sembla turbi i el poder polític no vol quedar-ne al marge.
En aquest thriller l’autor ens presenta assumptes que, malauradament, tenim a l’ordre del dia. Centra l’atenció en la corrupció política i empresarial però ens parla també sobre el paper i l’estat actual dels mitjans de comuncació i de la relació del periodisme amb el poder. A través d’uns fets aparentment inconnexos, Xavier Bosch ens va dosificant diverses trames, algunes de les quals ens resultaran, malauradament, massa familiars. Tot indica, a més, que acabaran per entrellaçar-se. L’autor reconeix que ha convertit en novel·la tot allò que no pot explicar com a periodista i, al remat, acaba reflexionant sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació.
El llibre és fàcil de llegir (jo l’he enllestit en 2 dies) i sovint té puntades de mala llet, però la història s’ho val. Esperables els desenllaços, però està clar que la realitat de l’actualitat ha superat amb escreix la ficció i és difícil sorprendre’ns. Malgrat tot, amb Eufòria he fet un primer contacte amb l’autor i potser algun dia llegiré els dos llibres que el precedeixen. Així que, queda dit, tant per la temàtica com per les històries, com pel llenguatge i per l’estil, és llegible i recomanable. Una novel·la d’estiu per passar l’estona entretinguts.
Ací vos deixe el vídeo promocional, perquè aneu fent boca:
Les Contraportades 