La Hoja Plegada – William Maxwell

14_LaHojaPlegada_01_Portada

Sí. Fa temps que no escric. Portava un bon ritme de lectura però aquesta novel·la m’ha frenat en sec. Xafardejant per algun bloc (ara no recorde quin) vaig veure que la recomanaven fervorosament. Jo vaig llegir fa un temps Van Venir com Oronetes del mateix autor i m’havia semblat una novel·la tranquila però dolça, que evocava la infància, que descrivia amb suavitat la història d’una família marcada per un episodi tràgic. M’havia agradat força i vaig pensar que podria estar bé llegir-ne una altra d’aquest escriptor. A més, l’editorial “Libros del Asteroide”, fins ara no m’havia decebut. És una editorial independent amb una col·lecció de llibres molt atractiva, les edicions són un caramelet i estan molt ben cuidades. Per mi sempre havia estat una aposta segura. A més, volia canviar de gènere perquè quan estic amb novel·la negra, vaig a un ritme frenètic i fins i tot hi ha temporades que vaig falta de son per culpa d’això! Ja portava uns quants “Harry Bosch” i m’abellia una altra cosa, relaxar-me una miqueta. I em vaig decidir a començar La Hoja Plegada, de William Maxwell.

Així com la novel·la anterior (Van Venir com Oronetes) parlava sobre la infància, aquesta suposadament tractava l’adolescència. Sembla que La Hoja Plegada va ser escrita per la mateixa època que El Vigilant en el Camp de Sègol (de fet, William Maxwell va ser l’editor de J.D. Salinger) i, com que aquesta obra em va agradar tant, em venia de gust veure com dos autors coetanis i tan relacionats abordaven una temàtica similar. Volia veure les semblances i les diferències, les visions de cadascun. Em venia de gust aquest experiment. I potser aquest ha estat el problema, potser han estat les meues altes expectatives tant per l’autor (després de llegir el llibre anterior) com pel fet de ser aquest l’editor del geni que va escriure The Catcher in the Rye.

La novel·la parla de dos adolescents als anys 20. Tots dos semblen joves molt diferents, però es fan amics. La Hoja Plegada tracta de com aquests dos companys, que comencen sent carn i ungla, superen la infància per entrar en el món dels adults. Bé, almenys ho supose perquè no l’he poguda acabar. Em fa ràbia això, perquè no m’agrada deixar-me llibres a mitges. Sempre sóc del parer que la història, per molt difícil que ens resulte, al final sempre ens aportarà alguna cosa. Però, sincerament, en aquest cas la novel·la no m’ha transmés massa coses. La història en sí, de manera superficial, no és cap gran història (almenys fins on he llegit): un argument senzill i pla. Però realment m’esperava més de la manera com l’ha explicada. M’esperava més reflexió, més sentir-me transportada a l’adolescència, que em transmetés alguna emoció. Sembla com si s’haguera quedat en la superfície. És a dir, com si haguera publicat la novel·la sense haver-la acabada de revisar bé, de pulir expressions, d’afinar el vocabulari, de donar voltes a les idees per expressar-les de la manera exacta. I, al llegir-la, tenia la sensació d’estar dins d’una boira indefinida, dins d’una història sense un propòsit concret. Potser, com dic, tenia massa expectatives, potser m’esperava que em calés com ho va fer la novel·la de Salinger (sense recordar ben bé els fets, encara tinc gravades al cos les sensacions que em va produir aquesta obra mestra). No ho sé.

Així que res, per molt que em dolga reconéixer-ho La Hoja Plegada m’ha resultat una novel·la una mica insulsa, que no acaba de definir el seu propòsit i no acaba de saber fer arribar el seu missatge amb contundència. Al final em costava agafar el llibre, sincerament. Només de pensar-hi m’entrava la son. I, després d’un mes, vaig decidir “pasar palabra” i agafar-ne una altra. Ja us explicaré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s