Los Juegos del Hambre – Suzanne Collins

Feia temps que no anava a la biblioteca del meu poble a agarrar un llibre. De fet, no sé si n’he agarrat mai cap d’allà. El cas és que, després de les novel·les anteriors que gairebé m’han ocupat dos mesos de lectura i atenció, tenia ganes d’alguna cosa lleugera. A banda, no volia tornar a la novel·la negra així, de colp, perquè era un canvi massa brusc. Així que me’n vaig anar directa a buscar una novel·la que fa temps que m’havien recomanat. Sí, es tracta d’una novel·la juvenil però, malgrat això, té bones crítiques i em ve de gust llegir-la. Trobe que és perfecta perquè busque una novel·la diferent, entretinguda i que m’enganxe amb facilitat. De manera que, aprofitant una visita a la biblioteca municipal amb l’objectiu d’agarrar uns contes de Teo, demane el llibre. No està en català (ja no em sorprén res) però, fet i fet, ja fa massa dies que descanse de la lectura i, en aquest cas, m’és igual. I així arriba a les meues mans Los Juegos del Hambre.

Es tracta d’una novel·la de ciència ficció ambientada, suposadament, en el futur dels estats units. El món es divideix en districtes. Tots ells estan sotmesos d’una manera brutal a un altre: el Capitoli. Per recordar-los el seu poder i la seua força, el Capitoli organitza uns jocs anuals on una representació de joves de tots els districtes subjugats són exhibits com a tributs en uns jocs macabres en els que són obligats a participar fins a la mort. La història se centra en la Katniss Everdeen, una adolescent òrfena de pare que viu al Districte 12 (un dels més pobres). L’autora ens explica com és la seua vida, què fa per sobreviure i alimentar la seva família en un lloc on la majoria de gent mor de gana, les seues pors, els seus anhels i la seua joventut truncada perquè es veu abocada als jocs de sobte. Allà mostrarà les seues habilitats i haurà de definir una estratègia per eixir vencedora, per poder sobreviure. Però quan portes la teua vida al límit, no saps mai què pot passar. En este cas, seran uns jocs únics que marcaran una fita inoblidable.

Malgrat ser una novel·la fàcil de llegir i destinada a un públic adolescent, és una novel·la crua. Fins que no vaig entrar ben bé en la història em resultava gairebé incòmoda: un món ple de pobresa, abús de poder, crueltat, mort. És cert que té elements juvenils però per això m’agrada que tinga una doble lectura que fa referència al control del poder, la manipulació en els mitjans, la força de la gent. Tot això del qual sembla que no prenem consciència però que està tan present estos dies. Tant que fins i tot uns governants embogits i erràtics arriben a tancar mitjans de comunicació reals. Està bé que aquesta història siga per a uns lectors adolescents perquè comencen a prendre consciència del que ens envolta. Perquè s’adonen que no és ficció.

He de dir que, tot i que té elements juvenils, és una bona lectura lleugera. Entretinguda, emocionant, fàcil de llegir, amb un bon rerefons i una història que atrapa. Suzanne Collins ens ha portat també una trilogia. Aquesta vegada, però, per a sort meua tots els llibres ja estan escrits. A hores d’ara ja vaig a pel tercer: la lectura m’ha engolit!