El nom del vent – Patrick Rothfuss

06_NomVent_01_PortadaDesprés de la darrera trompada de novel·les negres i de misteri, necessitava un canvi d’aires. I en la meva última visita a la llibreria vaig veure la sortida. De vegades em passe hores mirant per internet per veure què vull llegir a continuació i altres vegades funcione per impulsos. Esta vegada va ser això últim. Passejant per les prestatgeries de la 3i4 vaig vore un totxo enorme de fons negre, amb unes lletres daurades i una portada tenebrosa i fantàstica. Tenia un paper taronja d’aquells que anuncien “la supernovel·la del segle” i que fan tanta ràbia. D’una banda perquè no saps si refiar-te’n de tanta meravella i de l’altra perquè no saps què fer amb el ditxós paperet una vegada comences la novel·la: el deixes molestant-te permanentment mentre sostens el llibre? l’apartes i el guardes entre les pàgines? el tires a la paperera perquè et fa nosa? Doncs bé, no sé per què vaig agafar el llibre i el vaig carregar una estona sota el braç amb els altres que sospesava comprar. No sé per què vaig comprar-lo, perquè tampoc m’havia llegit detingudament la contraportada (que, d’altra banda, no m’hauria donat gaire informació; un altre dia parlarem sobre les contraportades) i per tant, no vaig considerar la seua lectura amb el mateix procés mental que els altres que portava a la mà, dels quals sí que me l’havia llegida. La veritat és que va ser una manera un poc indigna d’arribar a aquesta novel·la, però el cas és que vaig començar El nom del vent.

Certament, no he llegit molta novel·la de gènere fantàstic (sobretot si prenc com a referència el que he llegit de gènere negre), però almenys he llegit alguns “clàssics”. I m’han agradat. De fet, m’han encantat. Com una beneita vaig estar enganxada a la saga Potter durant uns quants anys. I, com no (i ací és on volia arribar), vaig quedar enamorada de per vida de la Terra Mitjana i de la manera delicada i detallada com Tolkien et fa entrar en el seu món meravellós. Vius les races, els caràcters dels personatges, les cançons, les llegendes, acompanyes Frodo pels camins traïdors fins a Mordor, cavalques al vent al costat d’Ombra Grisa, batalles amb Àragorn, admires i sents la màgia dels elfs, et meravelles i estimes els boscos i les criatures que hi habiten. Acabes formant part del món de la Terra Mitjana amb una intensitat aterradora i et submergeixes tant en la història que de vegades se t’oblida que no és real. He de reconéixer que després de llegir El Senyor dels Anells vaig abandonar deliberadament el gènere fantàstic perquè dubtava que res més que llegira d’este gènere poguera crear eixa atmosfera tan fascinant que ens ha regalat Tolkien, ni que em poguera trobar immersa en una història tan increïble. Però Patrick Rothfuss m’ha fet veure que m’equivocava.

En El nom del vent realment l’autor no crea un món totalment nou. Tampoc és el seu objectiu, supose. En general, les novel·les fantàstiques d’este estil estan basades en l’Edat Mitjana. Amb una part molt gran de fantasia i de personatges i éssers inventats, és clar, però l’essència és eixa. El món de Rothfuss s’aprofita d’això també, i en ell apareix gent que viatja en caravanes per boscos, que expliquen històries i llegendes, que canten cançons, que s’emborratxen en tavernes, que aprenen màgia, que lluiten amb éssers mitològics, que tenen supersticions i que persegueixen dimonis i criatures del mal. En aquest context l’autor ens explica la història d’en Kvothe, una mena d’heroi al voltant del qual corren llegendes, històries i enigmes poc clars. És un personatge atraient que arriba a esdevenir mite però, no se sap per què, ara roman amagat. Algú el descobreix i així es comença a explicar la seva història des dels inicis. Una història apassionant, amb moments durs, moments tendres, alegres, tristos, excitants, perillosos. Una història que enclou un misteri que la fa avançar. Una història de la que gaudiràs en cada pàgina i que et transportarà a un món de fàbula, a través d’un personatge intrigant i encisador.

Patrick Rothfuss ha esdevingut, gràcies a aquesta novel·la, un dels autors actuals més reconeguts del gènere fantàstic. Així que, tant si ets amant del gènere com si no, és una novel·la totalment recomanable amb un ritme lleuger però incansable. La història den Kvothe t’atraparà. Però abans que res, una advertència. El nom del vent és el primer llibre d’una trilogia. I et quedaràs amb ganes de saber-ne més. Jo ja vaig en busca del següent llibre.

Anuncis

4 thoughts on “El nom del vent – Patrick Rothfuss

    • Per sort, a mi encara em queda més de la meitat del segon! Però el tercer em sembla haver llegit que té data de sortida en anglés cap a la primavera de 2014. Es farà esperar!

  1. Retroenllaç: El temor d’un home savi – Patrick Rothfuss | Les Contraportades

  2. Retroenllaç: Els Jocs de la Fam II: En Flames – Suzanne Collins | Les Contraportades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s