Deixa en pau el dimoni – John Verdon

06_DeixaEnPauDimoni_06_CoverEn les novel·les de crims i misteris, moltes vegades és important tindre un personatge principal ben plantejat, creïble, amb el que pugues empatitzar (encara que estiga a les antípodes de tu mateix) i que siga addictiu. No serien el mateix les novel·les de Stieg Larsson sense la Lisbeth Salander, no podem obviar que les històries de Raymond Chandler eren com eren perquè giraven al voltant de la personalitat de Philip Marlowe, hem de recordar que Sherlock Holmes va revolucionar el món de la novel·la policíaca i va adquirir un paper tan essencial en les seues històries que Sir Arthur Conan Doyle el va haver de matar perquè el mateix personatge el superava. El personatge en el qual se centra la trama, que és l’encarregat d’estirar dels fils per esbrinar o provocar el final i solucionar els misteris, ha d’estar ben treballat, ha de ser intel·ligent. Si pot ser, ha de retar el mateix assassí o, si cal, les forces de l’ordre que no poden desenmascarar-lo. Ens agrada un personatge complex, potser amb altibaixos en la seva vida personal però segur de sí mateix a l’hora de resoldre el cas. Ens enganxen els personatges obsessionats amb els misteris de la trama, que reflexionen, que tenen idees, que desafien. No sempre els trobem. De vegades llegim novel·la negra que ens entreté i ens agrada pel simple fet de que el gènere ens agrada i no ens en podem estar. Però no són més que històries per passar l’estona. I de vegades ens trobem amb històries que ens atrapen. Amb personatges que ens marquen. I en volem saber més. I en volem llegir més. I volem acabar el llibre, però no el volem acabar. Són les novel·les que ens fan adeptes al gènere negre. I, de tant en tant, anem descobrint autors nous i desitgem que publiquen històries noves perquè sabem que ens creen eixa ànsia que ens encanta. És el cas de John Verdon. I en aquest tercer llibre Deixa en pau el dimoni, amb el seu inspector Dave Gurney, segueix deixant el llistó ben alt.

Quan vaig descobrir l’autor, vaig saber que m’enganxarien les seues històries. I fins ara no m’ha decebut. De vegades les sèries de novel·les tenen altibaixos i és cert que, amb només tres títols, aquesta encara és curta. Però si has llegit o llegeixes algun dels seus llibres sabràs que et trobes davant d’una saga que no et deixarà indiferent. Com a personatge central tenim l’exinspector Dave Gurney, jubilat de fa poc però que, tot i això, ja s’ha vist immers en un parell de casos criminals (corresponents als anteriors llibres). Es tracta d’una persona astuta que sempre té una visió diferent dels crims, de la posada en escena de l’assassí i dels motius que el fan actuar. Això, juntament a una mitjana molt elevada de casos resolts, li ha valgut una reputació d’heroi dins del cos de policia de NY. En aquests moments, s’està recuperant tant física com psicològicament d’un atac molt greu que va sofrir a la darrera novel·la.

En este estat post-traumàtic el telefona una periodista a qui coneix per demanar-li un favor: que ajude, aconselle i vigile a la seua jove i inexperta filla Kim. Aquesta està posant en marxa un projecte periodístic en el qual pretén estudiar les conseqüències que uns antics assassinats en sèrie sense resoldre han tingut sobre els familiars de les víctimes. De mala gana i sense saber com, en Dave es veu immers en el projecte de la Kim i s’adona que és tot bastant més complicat del que semblava en un principi. Al final s’acabarà involucrant massa en una història on es barregen víctimes profundament afectades pels assassinats dels seus éssers estimats, amenaces, angoixes, retrets i un cas realment complicat que no es va resoldre de manera satisfactòria. Enmig de la situació, en Dave es guiarà per una brillant intuïció i una lògica inqüestionable al llarg de tota la trama per treure’n l’entrellat i haurà de despertar vells fantasmes que s’alcen furiosament.

La trama es desenvolupa a un ritme incansable però, alhora, l’autor narra els fets de manera que t’acabes posant a la pell dels personatges, sobretot d’en Dave. Entens com raona, com se sent, en quin estat es troba, el que li passa pel cap i et transporta a l’acció d’una forma fascinant. La història és fàcil de llegir, no decau en cap moment i t’hi quedes enganxat fins i tot després d’acabar el llibre.

John Verdon és un dels autors actuals americans de novel·la negra més coneguts. Els seus thrillers són altament recomanables, tant per l’estil addictiu de la narració com per l’encert en la complexitat de les trames i el desenvolupament dels personatges i dels seus rols. Deixa en pau el dimoni no et decebrà. Aprofita-ho i no te la perdes!

Anuncis

6 thoughts on “Deixa en pau el dimoni – John Verdon

  1. Jo només he llegit la segona novel.la, No obris els ulls i, tot i que la vaig trobar una mica llarga, me va enganxar molt, tant la trama com els personatges; la veritat és que me vaig quedar amb ganes de llegir les altres dues. Després de la teva ressenya, no tardaré massa a llegir-les.

    • Crec que no te’n penediràs. De totes maneres, pots començar per la primera, que és la més “famosa”. A mi les tres m’han agradat molt i cadascuna té les seues particularitats. Però totes tres valen la pena. Gaudeix-les!

  2. Bones mi3eia!

    Fa temps que em ronda en John Verdon pel cap, però la mida dels seus llibres em fa enrere. La teva recomanació és molt convincent, ja que és veritat que, apart d’una bona trama, sempre busquem un protagonista amb caràcter, profund, convincent, que ens sedueixi.

    N’he sentit a parlar molt i molt bé de l’autor, a veure si m’animo a fer el pas 🙂

    Salutacions!

    • Te’l recomano de totes, totes. Pots llegir-ne qualsevol però et recomano que comencis pel primer. Més que res perquè així coneixes l’investigador. Ara estic esperant (si no ho ha fet ja) que el darrer surti en versió butxaca. Que jo al ritme que llegeixo no em puc permetre edicions de tapa dura.

      Si t’agrada el gènere negre, et recomano també que provis amb Michael Connelly. Té una sèrie de llibres del detectiu Harry Bosch que són espectaculars. Va començar a escriure als 80 així que comença amb un ambient una mica diferent, sense proves d’ADN i totes aquestes novetats científiques. Però val molt la pena i recorda molt a Phillip Marlowe. Si no l’has llegit encara i comences, ja em diràs el què. Tinc dos llibres pendents d’actualitzar al bloc. A veure si m’hi poso que últimament no tinc gaire temps.

      Et segueixo!

      • Gràcies per les recomanacions! Si que conec Connelly i Harry Bosch, fins i tot creia que l’havia llegit fins que he vist al bloc que qui havia llegit jo era ConnOlly i Charlie Parker. Amb aquesta memòria de peix no serviria com a detectiu hahaha

        Mira, ja que parles de Marlowe, fa poc vaig llegir Lennox, de Craig Russell, i m’hi va fer pensar (i em va agradar moltíssim). Te’l recomano perquè si no el coneixes li donis una ullada.

        Deixo “Sé lo que estas pensando” a la pila, a veure si li trobo aviat el moment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s