Una matinada inquietant – Mari Jungstedt

05_MatinadaInquietant_01_PortadaDesprés de la novel·la  anterior (també nòrdica) que m’havia sorprés molt gratament, tenia ganes de continuar amb les històries pendents d’algunes de les sagues negres i nòrdiques que seguisc. Vaig anar dissabte a la llibreria 3i4 del Centre Octubre i vaig carregar. Algunes novel·les eren esperables, però d’altres les vaig agarrar perquè allà, entre els prestatges, em van abellir. I és que no n’hi ha res com anar a escodrinyar a una llibreria. Quan vivia a Barcelona, solia anar a la Central del Raval, una de les meues preferides. M’hi podia passar hores mirant, remirant, repassant, anant i tornant. Sempre acabava amb mal de peus. Els llibres recomanats són bastant fiables (almenys, quan en vaig fer cas, em van agradar). Per a mi és un tresor de llibreria on pots triar entre infinitat de llibres variadíssims i en qualsevol idioma. Sempre que torne a Barcelona li faig una visita. Per gaudir-ne. A València, en canvi, he anat picotejant: una miqueta a la Casa del Libro, una miqueta a la Llibreria Soriano, una miqueta a la París-València, però sobretot a la llibreria 3i4. És menuda, però de novel·la en català en tens per a triar. I ja és molt, perquè a València això costa trobar-ho i més darrerament, que algunes llibreries han evolucionat de manera desconcertant. En canvi la 3i4 no ha fet més que millorar. I no em venc a ningú, jo, eh? Parle de gustos.

I és que bé, jo solc llegir en català. Per diversos motius: per costum, per convicció i perquè com que és una llengua en unes condicions especials a dins de l’estat (com d’altres), s’intenta mimar una mica en els àmbits literaris i editorials. Per això les traduccions d’obres estrangeres solen ser de qualitat, fetes fins i tot per escriptors de renom i s’ho valen. Algunes vegades m’he trobat traduccions al castellà que feien enfadar (també és cert que com que abunda molt més la novel·la en castellà, n’hi ha més rebuig, cal reconéixer-ho). Però en català, en canvi, això m’ha passat comptades vegades. I és d’agrair perquè tenim molt menys per triar en la nostra llengua, així que, com a mínim, que la traducció valga la pena.

Però al que anàvem. Seguint la meva dèria d’actualitzar sagues, ara li ha tocat el torn a Mari Jungstedt i la seua cinquena novel·la amb l’inspector Knutas al capdavant: Una matinada inquietant. A la novel·la anterior m’ho vaig passar bé: intriga, acció, aprofundiment en els personatges, una trama interessant. Tenia un poc de tot i fins ara la saga s’havia mantingut bastant estable en aquest sentit. Així que la vaig començar contenta, però l’alegria va durar poc. Tot comença amb un assassinat a sang freda en un càmping de Gotland, un dia d’estiu. L’inspector Anders Knutas està de vacances i sembla que la Karin Jacobsson s’encarregarà del cas. S’esforça de valent per portar la investigació de manera eficient, però no li resultarà gens fàcil perquè les coses no sempre són el que semblen i caldrà rebuscar més del que pensaven per traure l’entrellat de la història. Malgrat tot, finalment seran els fets successius que es desenvolupen els que conduiran a l’equip de policies en el transcurs de la recerca del culpable.

Sembla que en esta novel·la, l’autora ha volgut donar un gir per interessar-se per altres personatges de la saga, com la Karin. Però no ho acaba d’aconseguir del tot perquè, altrament, no pot deixar de banda als protagonistes ja que es perdria el fil conductor respecte les novel·les anteriors. Al final, vol abarcar-ho tot, però es queda en la superfície i, com a resultat, s’acaba en una barreja de personatges que no semblen tenir un paper clar en la història. Pel que fa a la trama, no té un misteri ni un ganxo especial i és bastant previsible, cosa que fa decaure l’interés per la lectura de manera exponencial. A més a més, per al meu gust no s’acaba d’ajustar gaire bé el rol del periodista Johan Berg, que en altres llibres és una peça fonamental. En este, però, desapareix de sobte el seu protagonisme per donar pas a una historieta romàntica paral·lela, que no té res a veure amb el fil principal de la novel·la. No ho entenc, la veritat.

Finalment m’agradaria comentar que la traducció de la novel·la en alguns moments és xocant. Apareixen paraules com “tortites” (pancakes, tortitas), “veure” en lloc de “beure” (aigua, per exemple), expressions com “tindre la història al pot” (???) o d’altres expressions una mica forçades que costaven d’entendre a dins del context i que de vegades feien perdre el fil de la història. Jo no sóc filòloga i no sabria corregir la gran majoria de les coses. Fins i tot podríem dir que és qüestió de gustos. Però hi ha cops que sí que sembla que cal encara una última revisió.

En resum, en Una matinada inquietant Mari Jungstedt pareix que ha volgut innovar en una saga que funcionava bé i el resultat ha estat un tant desconcertant. Tot això enmig d’una trama previsible d’escàs interés. Espere que esta haja sigut la baula feble d’una col·lecció de novel·les que fins ara havia estat prou entretinguda. Malgrat tot, li tornaré a donar una oportunitat a l’autora en el proper llibre. No tot pot ser perfecte!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s