Fins que passi la teva fúria – Åsa Larsson

04_FinsQueAcabiFuria_03_CoverUna de les coses que més m’han desconcertat de passar de l’eBook a la novel·la en paper (tot i que no he abandonat en absolut el meu Kindle prestat, que encara segueix sota la meua protecció) és que, de sobte, m’havien desaparegut tots els punts de llibre. Durant la meua vida he tingut molts punts de llibre: alguns de propaganda, alguns comprats, alguns bonics, altres me’ls fabricava jo, alguns eren meus, altres prestats, altres mig furtats. En general tots anaven desapareixent de la meva vida tal i com havien vingut: en silenci i sense saber com. Fins que vaig arribar als punts de llibre magnètics. Quan jo estudiava, es van començar a estilar molt i ma mare, fan incondicional de la Tenda de la UV, me’n va regalar un ben bonic del jardí botànic amb el seu simbolet, una fulleta… en fi, molt xulo. Molt xulo i molt còmode. Tant, que vaig decidir, definitivament, passar-me als punts magnètics. Ara en tinc uns quants però l’altre dia no en trobava cap. I vaig haver d’adoptar una mesura dràstica: agafar-ne un que estava marcant una pàgina d’un llibre, i doblegar la punta d’aquella pàgina. Sacrilegi! Feia tants anys que no li feia això a una pàgina! Però bé, al final vaig poder-me començar Fins que passi la teva fúria, el quart cas dels Crims del Cercle Polar.

La realitat és que em venia de gust retrobar-me amb alguna de les sagues nòrdiques i tenia aquest llibre entre els de la pila dels llibres pendents. Feia temps que l’anava veient però també l’anava postposant. Realment aquesta no és una de les sagues de novel·la escandinava que més m’entusiasmaven. Per al meu gust, sempre han estat novel·les massa marcades per la religió, vista d’una manera radical i sovint poc realista. Alguns personatges com l’Anna-Maria Mella (la inspectora de policia que porta els casos) tenen ganxo: té una família gran, sempre està embarassada, el seu marit l’estima però no s’implica com ella voldria en les coses de la casa. Una persona peculiar i, malgrat tot, propera. Però després està la protagonista: la Rebecka Martinsson. He de reconéixer que li tenia mania. Una noia traumatitzada per uns fets macabres i un tant surrealistes que li van succeir a les novel·les anteriors, que ha passat per greus problemes mentals i que sol estar una mica desequilibrada. Em molestava el personatge perquè no l’entenia, no entenia per què actuava com actuava, tot en ella em semblava inversemblant i poc realista. Em feia ràbia, vaja. No m’estendré gaire comentant les novel·les anteriors; només diré que la tercera, El camí fosc, em va resultar molt farragosa. No em va atraure gens la trama, em va resultar molt poc interessant i fins i tot avorrida. Per això aquest quart llibre s’ha passejat per ma casa tant de temps.

Aquesta vegada, agafant-me seriosament això de comentar novel·les ací, em vaig armar amb una llibreta i un boli apuntant sensacions a mesura que llegia. Al principi vaig començar tensa, però poc a poc li vaig anar trobant el punt. Em vaig trobar davant d’un crim plantejat d’una manera diferent en el que no és tan important els fets en sí, sinó tota la història que els rodeja. Tot succeeix en una zona aïllada, on la gent que hi viu és gran. Troben en un riu el cadàver d’una noia que havia desaparegut feia uns quants mesos, juntament amb el seu xicot. I això commociona el poble i els pobles del voltant. La inspectora Anna-Maria Mella s’adona que la gent sap coses però tenen por de parlar. Ella, amb l’ajuda del seu equip i dirigida per la fiscal Rebecka Martinsson, hauran d’esbrinar què ha passat, valent-se d’una gran intuïció per estirar dels fils que mouen els personatges. En esta novel·la, Åsa Larsson s’endinsa en històries fosques d’un passat de Suècia que encara influeix en els seus habitants i ens transporta també a un món on la gent està en comunió amb una natura salvatge i intensa, que dóna una sensació plaent i de serenor al llarg de tota la història.

Jo, per la meua banda, he fet les paus amb la Rebecka Martinsson, que sembla haver superat tots els tràngols del passat i que s’està fent un lloc en la comunitat de Kiruna. Si segueixes la saga, no puc més que recomanar-te la novel·la tant pel misteri del crim en sí, com per l’atmosfera que s’alça al voltant. Segur que la disfrutes.

Anuncis

5 thoughts on “Fins que passi la teva fúria – Åsa Larsson

    • Sempre són un embolic els punts de llibre. Quan no en vols, t’apareixen per totes bandes. Quan en busques, no n’hi ha per cap banda. Tot un misteri!

  1. Jo som un enamorat dels punts diguem-ne clàssics i en tenc un caramull. Sempre que compr un llibre, n’agaf uns quants. Així, quan he de llegir un llibre, un dels plaers previs és triar quin punt faré servir, normalment el triï que tengui que veure amb el tema del llibre.

    De la ressenya, he de dir que no puc estar més d’acord amb tu; a mi també me va costar molt acabar la tercera novel.la i, per això, vaig retrassar la lectura de la quarta, que després me va agradar molt. Te diré que la cinquena encara me va agradar més.

    • Dels punts de llibre jo sempre agafe el que trobe perquè em van desapareixent. pel que fa a la novel·la, tinc moltes ganes de llegir la cinquena perquè he vist que a la gent li agrada fins i tot més. Però m’esperaré fins que estiga de butxaca, que ara m’he de posar al dia amb altres sagues (hui ja he carregat!).

  2. Retroenllaç: Una matinada inquietant – Mari Jungstedt | Les Contraportades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s