The Last Queen of England – Steve Robinson

03_TheLastQueenOfEngland_03

Per fi m’he acabat l’últim llibre de la saga Tayte, de moment. He de dir que el segon em va deixar una miqueta amb mal regust de boca. Bàsicament perquè la història tenia suc per a traure-li, però tenia certs aspectes que em van resultar pesats i vaig acabar una miqueta enfadada. Malgrat tot, li he donat una tercera oportunitat a Steve Robinson. D’una banda perquè havia de tindre en compte que es tractava de les seues primeres novel·les, i ja se sap que no tots els principis són excel·lents. Però el motiu principal, per què negar-ho, era que ja tenia comprada la tercera història. Després de la primera novel·la, en un arrebato d’emoció pel preu de ganga que tenien, em vaig comprar les dues següents. I bé, sóc incapaç de tindre el llibre que ve a continuació i no llegir-lo; això és un fet. I també ho és que m’és impossible deixar un llibre a meitat (puc comptar amb els dits d’una mà els cops que ho he fet). De vegades aquesta manieta és un problema perquè amb tota la literatura que hi ha al món, m’enteste en acabar lectures que poden ser avorrides, odioses, pedants, mal escrites o, simplement, insuportables. Però quantes vegades hem superat passatges descoratjadors i després un llibre ens ha sorprés, eh? Quantes? Eixe “i si…” és el que em fa continuar. I això em passa, que acabe trobant-me de tot. Però també pot ser una sort tindre eixa dèria perquè pots acabar una novel·la amb una satisfacció immensa per haver llegit una gran història. Una novel·la que, no obstant, en un moment determinat havies tingut ganes de tirar per la finestra. Són coses que passen.

Però bé, tornem al meu ara estímadíssim Jefferson Tayte (JT) perquè puc dir ja que, després de dos llibres, en The Last Queen of England, Steve Robinson s’ha superat. Es nota que l’autor ha madurat en estil, en meditar les històries i sobretot en saber com explicar-les perquè no pugues deixar de llegir. N’hi ha hagut un salt respecte les dues anteriors. Un salt enorme, i per a millor.  De seguida anirem a això.

Aquesta vegada no es tracta d’un encàrrec. La història és més personal i s’ambienta a Londres, on JT aprofita un congrés per visitar el seu millor amic, Marcus Brown, un important genealogista, que és qui l’havia introduït en el món de la recerca de les línies familiars i li havia ensenyat tot el que sap. Un dia queden per sopar amb una col·lega historiadora, la professora Jean Summers. Ella i JT s’adonen que Marcus porta un cas important entre mans però ell no en vol parlar en públic. Marxen del restaurant per parlar-ne tranquil·lament però, en eixir, de manera un tant surrealista i macabra, Marcus és assassinat. Ací comença una trama vertiginosa, sense descans, un compte enrere per esbrinar qui ha matat Marcus i per què.

En aquesta novel·la s’han acabat, per fi, les tedioses regressions al passat i ens trobem de ple amb els fets, amb una narració emocionant d’un rerefons històric que involucra dinasties monàrquiques, hereus al tro d’Anglaterra i societats misteriores que han passat els seus secrets generació rere generació. Tot això barrejat amb la trama del present, plena d’acció i d’intriga fins al punt que se’t fa difícil parar de llegir.  Mentrestant, ens retrobem amb el protagonista de la saga, ara de veritat, el coneixem més a fons, els seus sentiments, les seues pors, els seus anhels. En definitiva, aquesta vegada tenim dosis de tot per totes bandes,  barrejades en la quantitat justa i explicades en el moment just. Diversió i intriga assegurades.

Així que a la tercera, va la vençuda. Sembla que Steve Robinson li ha agafat el punt al seu personatge i a les històries que vol explicar. L’autor ha trobat el seu fil i jo m’he reconciliat amb ell. Ara ja espere amb ànsia la propera novel·la, aquesta vegada, tinga el preu que tinga. I així és com he sabut que m’he enganxat a Amazon.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s