To The Grave – Steve Robinson

02_ToTheGrave_1309_01

Després d’haver agarrat embranzida en la lectura anterior, contenta per una facilitat de lectura en anglés que no havia perdut, enamorada del meu kindle prestat i enganxada a la història del meu Mr Tayte, vaig googlejar “Steve Robinson” i vaig veure, emocionada, que la saga encara tenia dos llibres més i que, a més a més, els dos seguien valent 0.89 €. I vaig pensar: “Aprofita-ho!”. I me’ls vaig comprar. Quina excitació! Tres llibres per 2.70 €. Increïble. Això li donava valor afegit a la meua lectura.

Així que, deixant-me portar per tots aquest sentiments, vaig començar To The Grave. Advertida per alguns comentaris en la web d’Amazon i, sobretot, per la lectura anterior, em vaig preparar amb una llibreta i un bolígraf i vaig anar per feina. Lo de la llibreta i el boli, ho recomane (millor gran que menuda) més que res perquè en aquesta història l’arbre genealògic és extens i de vegades et perds amb els personatges. Cal anar preparat!

Aquesta vegada Jefferson Tayte (JT) treballarà per a Eliza Gray, de 60 i pico anys, que ha rebut una maleta roja amb algunes coses personals de la seua mare biològica. Els seus pares són morts i ella no en tenia ni idea de que foren adoptius. Total, que contracta a JT perquè esclarisca d’on ve la maleta que ha rebut, perquè trobe sa mare (si encara és viva) i saber per què la va abandonar.

La història se situa, de nou, al Regne Unit. Tayte esbrina el nom de la mare i contacta amb suposats familiars d’aquesta, però ningú no ha sentit mai a parlar d’aquesta dona, ni sap on para, ni si és viva o morta. A partir d’ací, el genealogista s’endinsarà en la vida de la protagonista central de la història, que pertany una família benestant, i que té un pare comprensiu però una mare dominanta i manipuladora que intenta controlar la vida de la seua filla.

Una vegada més, Steve Robinson va alternant narracions de la història actual amb la passada, a mesura que Jefferson Tayte va trobant documents i esbrinant coses sobre els avantpassats de la seua clienta. En aquesta novel·la, però, aquestes anades i vingudes al passat se m’han fet molt pesades. Les històries d’aquest personatge, una adolescent innocent i víctima amb el cap ple de pardals (com li pertoca per l’edat) han estat massa ensucrades i dramàtiques per al meu gust. He de reconéixer que hi ha hagut fragments que els he llegits molt en diagonal perquè semblava part d’una novel·leta de l’ESO. Malgrat això, la història és bonica i té algun gir que no t’esperes. Per això la vaig seguir fins al final.  Considere, però, que la novel·la anterior té més ganxo.

Una cosa que no m’acaba d’agradar massa d’esta saga de novel·les (a banda de les insistents regressions al passat que de vegades no són necessàries) és que l’autor descobreix massa prompte l’arbre genealògic que ha de composar Tayte. Explica massa prompte massa coses sobre els personatges, de manera que fa que et preguntes cap on està anant la trama. Per això hi ha moments que m’he trobat desanimada llegint. M’agradaria més que t’anara donant la informació més amb comptagotes. Tot i així, la història té girs inesperats que acaben reconciliant-te amb la novel·la. Un punt a favor, a més, és que el personatge solitari de JT desperta, almenys, curiositat i vols seguir llegint, si més no, per veure com s’ho fa per tirar endavant.

En resum, una altra història de misteris lleugera, amb alguna mancança però, al final, entretinguda.

Anuncis

One thought on “To The Grave – Steve Robinson

  1. Retroenllaç: The Last Queen of England – Steve Robinson | Les Contraportades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s